Resultats de la cerca fitxes de l'Optimot: 3.947
|
51.
Mots amb 'dd', 'cc' i 'gg' / Duplicació de 'd', 'c' i 'g'
Font
Fitxes de l'Optimot
Les consonants d, c i g apareixen duplicades en els mots següents (i derivats):
dd: addenda, addicció, addició, addicte, additiu, adductor, adduir...
cc: abjecció, accelerar, accent, accepció, accés, accident, acció, fricció, objecció, succedani, succeir, tracció...
gg: suggerir, suggeriment [...]
|
|
52.
'treuria' o 'trauria'? / 'neixerà' o 'naixerà'? / Verbs amb 'a' o 'e' en l'arrel: 'treure' o 'traure', 'néixer' o 'nàixer' i 'jeure' o 'jaure'
Font
Fitxes de l'Optimot
Hi ha alguns verbs de la segona conjugació que tenen a l'arrel la vocal e en parlars orientals i en alguns de nord-occidentals, i en canvi, tenen la vocal a en parlars occidentals, especialment els valencians: treure/traure, néixer/nàixer, jeure/jaure, heure/haure i péixer/pàixer.
En aquests [...]
|
|
53.
Règim verbal de tirar i estirar / tirar de la cadena o estirar la cadena?
Font
Fitxes de l'Optimot
El verb que designa l'acció de fer força per moure una cosa és tirar, no tirar de. Per exemple:
Els gossos tiren el trineu (i no Els gossos tiren del trineu).
Per expressar l'acció de fer força per portar cap a si alguna cosa, el verb adequat és estirar (no estirar de). Per exemple:
Estira la [...]
|
|
54.
Separació a final de ratlla de mots de títols i subtítols
Font
Fitxes de l'Optimot
separar. En cas que se separin, els articles, preposicions i conjuncions han de passar a la línia següent, amb la resta del títol, o bé han de quedar aïllats. També cal tenir en compte que no és recomanable dissociar els mots que formen conceptes, per exemple:
Història de la literatura
universal
És [...]
|
|
55.
Canvi o manteniment de la preposició en davant d'infinitiu / confia en tenir un futur o confia a/de tenir un futur?
Font
Fitxes de l'Optimot
Hi ha mots que regeixen la preposició en, com ara els verbs confiar o pensar i els noms interès o dificultat. Per exemple:
Hem de pensar en el futur dels joves.
Mostra un gran interès en la lectura de l'obra.
Ara bé, quan el complement d'aquests mots és un infinitiu precedit de preposició, en [...]
|
|
56.
'desde' o 'des de'? / 'des de que' o 'des que'?
Font
Fitxes de l'Optimot
viatjar amb tren des de Viena fins a Budapest.
Som aquí des de les quatre de la tarda.
Ja pots començar des de demà.
T'ho dic des de la meva experiència personal.
Si la preposició des de va seguida d'una paraula que comença amb vocal (o hac i vocal), s'apostrofa segons les normes de l'apostrofació de [...]
|
|
57.
'en base a' o 'sobre la base de'?
Font
Fitxes de l'Optimot
Per expressar el sentit de 'prenent com a base' es poden fer servir diverses expressions, com ara d'acord amb, partint de, segons o a partir de, tenint en compte el context en cada cas.
Pel que fa a la locució en base a, que es troba usada amb aquest mateix significat, cal recordar que no està [...]
|
|
58.
'depenent de' o 'dependent de'?
Font
Fitxes de l'Optimot
La locució depenent de té el significat d''en funció de'. Per exemple:
Es concediran beques depenent dels ingressos dels sol·licitants.
S'admetran oients depenent de la voluntat de les persones que s'examinin.
En canvi, la forma dependent de significa que 'depèn de'. Per exemple:
Aquesta [...]
|
|
59.
Pronunciació sonora de 'x' (ics o xeix) / Pronunciació 'gz' de 'examen'
Font
Fitxes de l'Optimot
La lletra x (ics o xeix) es pronuncia amb el so sonor de 'gz' en els casos següents:
en mots amb l'element ex- (o -ex-) davant de vocal o h seguida de vocal: exagerar, exercici, exhalar, exhaurir, exhibir, exhortar, èxit, exòtic, exuberant, inexhaurible, etc.
en mots amb l'element hex- o [...]
|
|
60.
Combinacions col·loquials de verb + pronom feble o pronom feble + verb / di-us-e, emportà-us-el, mirem's-e, anem's-en, permete't, ens e surt, ens en anem
Font
Fitxes de l'Optimot
consonant final del verb, la modificació de la forma del pronom feble o l'addició d'una vocal de suport al verb. Per exemple:
Vull di-us-el (en lloc de dir-vos-el).
Va, aturem's-hi ara (en lloc de aturem-nos-hi).
Jo crec que sí que ens e sent (en lloc de ens sent).
Un cas de combinació de dos pronoms que [...]
|
